SEBAGANAN
Corria l'any 1945, estan reunits al Cafè del Patronat Parroquial de Vilassar de Mar els joves Joan Roig (Nan), Sebastià Pujol, Joan Ballart i un servidor de vostès, comentaven que, degut a una disputa entre el Rector i l'últim grup que feren Els Pastorets, el grup teatral va quedar dissolt.
Despès d'una llarga conversa, sospesant els pros i els
contres, vàrem decidir ressuscitar el grup. Posats en
contacte amb el Rector, un home dur quan es tractava de
diners, ens va donar permís, no acceptant la proposta d'anar
a parts iguales en despeses i guanys. Com que es va pensar
que perdríem diners, ens va exigir que li pagessim el
lloguer del local, milloréssim l'escenari (decorats, etc.) i
la resta per nosaltres, tres parts iguals. Si havien pèrdues,
les hauríem de pagar nosaltres. Les condicions eren dures,
però les vàrem acceptar. De seguida ens posarem a buscar
amics que s'afegissin al grup, cosa que varen acceptar amb
molt de gust. La primera representació, perquè s'acostava
Nadal, foren Els Pastorets "L'Òrfanet i la Pastora".
Va ser un èxit i tinguérem guanys. Reunits amb el Rector,
ens va costar molt poder arrancar-li la nostra part ( ja que
ell feia la recaptació ). Ens els va donar al final després
de dir-nos que ho feia perquè no ho escampéssim pel poble.
Tot això no ho reflexa cap dels llibres escrits per elogiar
al Patronat. Fins l'any 49, cada any es feien Els Pastorets,
a més, es representaven vàries obres teatrals. molt més
sainets que altre cosa, com "La butifarra de la
llibertat" (de Federic Soler "Pitarra") i
"Els corders de Blanes". El que els llibres del
Patronat no reflecteixen és que es representaren també
obres escrites per un servidor i un parell de components més.
La d'Els corders de Blanes, no la sabíem gaire bé, però
amb l'excel·lent arròs, exigit pel guió, que ens cuinà la
senyora Baylach i el bon apuntador que teníem ens va sortir
força bé. Tant que els va agradar als del Centre Catòlic
de Premià de Mar i vàrem anar allà a representar-la. El
nostre apuntador no va poder venir i per substituir-lo, ens
van deixar el seu, un tal Sergi, que en lloc d'apuntar, feia
de espectador. Entre l'arròs cubat que ens varen presentar i
un apuntador que no apuntava, ens vàrem armar tal follon que
la gent, pensant-se que l'obra era així, va riure amb ganes
i sortiren satisfets.
Breument os vull comptar varies anècdotes:
-Un xicot es va tirar per la trampa, per demostrar al dimoni
segon com se tenia de fer, ja que tenia por, ignorant que a
baix no hi havia ningú per parar-lo, va fotre una morrada
que per poc es mata. En vista del que va passar, vàrem fer
muntar un ascensor. Com que no pensàrem en posar-hi oli, el
dia de l'estrena, feia uns xerriecs de mil dimonis quan
funcionava.
-Aquest grup del 45 va introduir 3 dones al repartiment,
desafiant al Bisbe. En aquell temps, no podien actuar, en
teoria, repartiments mixtes. Coses de l'època.
-Els pastors, per semblar més nombrosos del que eren,
donaven la volta pel darrera del decorat i tornaven a sortir.
Però un dia li faltava un pam per arribar a terra i se'ls
veien els peus i un troç de cama des de la platea.
L'any 50 es va formar SEBAGANAN, anagrama de SEbastià
Pujol, Joan BAllart, Josep GArí
i Joan Roig (NAN). Aquell any es representà
l'obra musical La Rosa de Jericó, de Duró Gili .
L'any 51 es va posar en escena l'Estel de Natzaret, de Ramón
Pàmies.
El 52, em vaig casar i no estava present als Pastorets, però
em varen explicar que va acabar malament en sentir-se al·ludit
algú de l'ajuntament.
El 53 es va repetir l'Estel de Natzaret, amb l'auca en català
escrita per mi on és posava també en evidència una sana
competència amb els Pastorets que es feien a l'Ateneu
Vilassanés.
Finalment, entre la mili i els llocs de treball fora es va
dissoldre un grup que era, sobretot, una colla d'amics.
Degut al temps transcorregut (més de 50 anys) hi poden
haver algunes dades equivocades que us prego em disculpeu.
Els records a vegades fallen.
Bibliografia:
-PATRONAT PARROQUIAL. VILASSAR DE MAR. 75 anys de Pastorets.
1993
-75 ANIVERSARI 1917-1992. PATRONAT PARROQUIAL. Vilassar de
Mar. Programa d'actes de la celebració.
Josep Garí i Pons. Desembre de 2000