Entrevista a Vilassar Actiu
Any 2 . Núm 21. Abril de 1996LA NOSTRA GENT Josep Garí i Pons. Un poeta de vocació
Per Joan Paret
Josep Garí i Pons va néixer el 27 de novembre de 1923 a Sant Andreu de Llavaneres. Segon fill d'una família molt humil, quan tenia cinc o sis anys, es traslladaren a viure a Sant Adrià, al cap de poc temps vingueren a Vilassar de Mar, lloc on ja habitava algun familiar. Garí explica, "això succeïa quan jo tenia set anys, era el temps del rei Alfons XIII, i definitivament ens vàrem quedar a viure a Vilassar. Va venir la república i posteriorment va venir la maleïda Guerra Civil i a la famosa "Quinta del biberó" cridaren al meu germà i un cosí-germà nostre. Tots dos vàren morir un 27 de maig de 1938 quan ambdós tenian divuit anys". Garí explica que la primera escola on va acudir fou la pública o nacional, però "per problemes amb el mestre vaig canviar-me a l'Ateneu que costava un duro, però pel fet de ser Escolà Major me la pagava la Parròquia. L'Ateneu tancà i vaig anar al Patronat on feien escola Mossèn Lluis, primer, i Mossèn Rebull després, i més endavant vingueren els hermanos de Premià de Mar. Als 14 anys em vaig posar a treballar de pagès, era l'any 1939, però molt aviat vaig caure malalt, i vull resaltar", diu Garí, "que gràcias a la generositat de Vilassar vaig poder salvar la vida. Em varen ingressar al Casal sense pagar, jo no ho podia fer. Vaig viure ingressat al Casal durant cinc anys mentres la meva mare feia puntes de coixí de dia i de nit per poder subsistir". Garí recorda que foren temps molt difícils i que avui és viu gràcies a la bona gent de Vilassar i a la Junta del Casal. "Quan ja podia caminar i amb la venda del tabac que em donaven de raccionament vaig poder estudiar a una acadèmia del carrer Sant Roc i aconseguir la tenedoria de llibres i el càlcul mercantil. Després de cinc anys i amb el títol a la butxaca, vaig trobar feina gràcies al Sr. Cabot a la Cambra Agrària de Barcelona. Mentrestant em vaig afeccionar a la poesia, possiblement, perquè al meu germà que va morir a la guerra era un gran poeta. Els meus primers versets anaven dedicats sota pseudònim, a les noies que treballaven als Rodatets. També escrivia versos esportius al diari local anomenat Gol, un setmanari que posteriorment es va fer a Premià. Tenia 21 anys quan va passar a col·laborar en un diari anomenat Balón, de Blanes. "L'any 1945 vàrem formar un grup anomenat SEBAGANAN dedicat al teatre en el Patronat i vaig escriure obres en vers que foren interpretades pel grup amb força èxit. Al casar-me, i per problemes de vivenda, vaig entrar com a secretari al Sindicat de Cabrera. Ara visc en un pis a Cabrera, envoltat de cintes de vídeo, possiblement més de mil, i no diguem de llibres!, sobretot els que més he llegit són llibres de la Segona Guerra Mundial d'autors de molts països. El meu, però, és la poesia. Em considero un poeta de carreró, la meva poesia es incisiva i satírica, he escrit poesies del F.C. Barcelona, rebent la felicitació del seu propi president (Núñez), dels que donen el temps a TV3, de tot tipus de personatges de pobles com Vilassar i Cabrera, polítics". L'Ajuntament de Cabrera l'any passat va editar un llibre de poesies de Garí, sota el nom de Com has viscut (1) També l'hi ha publicat versos e diferents revistes, de qualsevol fet en fa una poesia, també en té moltes que pel seu contingut son del tot impublicables. "M'agrada molt la poesia antiga, tant castellana com catalana, el Dos de Mayo, Don Juan Tenorio, l'Atlàntida de Mossèn Cinto, etc. Políticament tinc un gran respecte pel Rei, però em considero molt republicà, no soc inde pendentista però m'agradaria un país federal com els Estats Units o la mateixa Rússia".
(1) En realitat va ser Poemes Viscuts .Agost de 1995. Posteriorment li van editar Poemes de cada dia. Escrits a Cabrera XVII, gener de 1998.