 |
L'ull
crític
|
|
L'ull
crític
|
Próleg del quadern Escrits a Cabrera - XVII . Josep Garí i Pons. POEMES DE CADA DIA. Gener de 1998. Per Albert Calls i Xart.
Josep Garí i Pons va néixer el 27 de
novembre de 1923 a la població de Sant Andreu de Llavaneres
( a l'Alt Maresme). Era el segon fill d'una família molt
humil que, quan ell tenia 5 o 6 anys, va traslladar-se a
viure a Sant Adrià i al cap de poc temps a la localitat de
Vilassar de Mar, on ja hi tenien algun familiar. Després va
passar una malaltia i rebre un ajut dels vilassarencs, que
sempre ha recordat amb afecte, va estudiar tenedoria de
llibres i càlcul mercantil, i va entrar a treballar a la
Cambra Agrària de Barcelona. Afeccionat als versos, i
seguint la vocació del seu germà Francesc, que va morir a
la Guerra Civil Espanyola (Balaguer), va començar la seva
tasca com a poeta com ho fan gairebé tots: escrivint poemes
dedicats, sota pseudònim, a les noies que treballaven als
Rodatets. També va escriure versos esportius en el diari
local Gol i, posteriorment, en el Balón,
de Blanes. L'any 1945 va formar un grup anomenat SEBAGANAN,
dedicat al teatre en el Patronat Vilassanès, i va escriure
obres en vers que el grup interpretaba amb força èxit. Va
casar-se i va entrar a treballar al Sindicat de Cabrera de
Mar, localitat en què viu des de fa molts anys. Garí es
considera a si mateix un poeta de carreró, que fa poesia
incisiva i satírica. Ha escrit poesies del F.C. Barcelona -rebent
la felicitació del mateix president Núñez-, i de tot tipus
de personatges del pobles, com Vilassar i Cabrera, amb
especial atenció a la vessant crítica i a les anomenades
forces vives dels pobles. L'any 1995, publicat per
l'Ajuntament de cabrera de Mar, va editar el recull de versos
Poemes viscuts, on es podia trobar una bona mostra
del seu art.
Deixant de banda ara el seu perfil biogràfic, Josep Garí i
Pons és un versaire satíric que ha anat seguint, amb delit
de lletraferit, els successos diaris-figures i paisatges- per
plasmar-los en els seus mordaços paràgrafs estròfics. En
els textos que ell escriu hi trobem fets tan descarnats com
tragicòmics, i és que la vida, una mica, ja és així, com
ell la retrata poèticament, amb una carretada de coses bones
i una altra de dolentes.
<l'autor, des de la seva posició de poeta crític,
observa i reflecteix angoixes, treballs d'un anar fent diari
d'aquest món caòtic i inversemblant alhota. Exerceix el
paper de poeta-notari de la realitat, on es troba ben ample,
arrancant al vers la seva part més anguniosa i alhora
divertita.
Si tirem uns quants anys enrere, era més comú trobar-se la
figura, en els pobles, del poeta que escrivia vers satíric,
que pelava la taronja de la vida quotidiana per extreure'n un
suc agredolç que fes de bon passar, ben rimant-lo alhora.
I és que fotre's del mort i de qui el vetlla, amb la finor
del poeta càustic, és un alliberament necessari. Josep Garí
connecta amb aquesta premisa, i encara més, amb els seus
versos ens recorda figures i paisatges de la memòria, amb un
entranyable enyor que deixa un gust inoblidable.
Albert Calls i Xart - 1998