Què li passa al Barça (230)
(Dedicada al programa radiofònic esportiu de mitjanit a Catalunya Ràdio "No ho diguis a ningú", per recomanar aquest lloc als seus oients)
Avui dia el Barcelona
ja no és molt més que un equip,
o tothom pateix la grip
o guanyar tan se'ls en dona.
Aquella plantilla bona
que va torejar al Madrid,
li escamotejà el partit
un àrbitre curt de vista
i el Barça , molt pacifista,
aquest cop va ser escopit.La putada fou tan forta
que va perdre la moral
per culpa d'un carcamal
que li va tancar la porta.
Fou la causa? Ja no importa.
Ja no cal alçar la veu
perquè existeix una creu
per clavar la llibertat
com si hagués ressuscitat
en Franco i en Bernabeu.Espero que els jugadors
recuperin la moral,
que sigui un equip formal
i tornin a ser els millors.
Que defensin uns colors,
que segons escriu la història,
varen donar molta glòria
a un país com Catalunya,
més d'un soci que grunya
perquè el futbol porta escòria.Seria una gran punyeta,
com l'estiu portar bufanda,
si fan posar propaganda
enmig de la samarreta.
La roba ha de quedar neta,
sols el blau-grana i l'escut
i dieu-li a aquest barrut
que proposà aquest assumpte
si és un membre de la junta
que dimiteixi per brut.EPÍLEG. COMENTARIS DE CARRER
En Gaspar pensa i s'aterra
perquè no sap el que passa.
En Pep fa un paper d'estrassa
a l'anar-se'n a Anglaterra.
En Rivaldo no vol guerra
i sembla que es quedarà,
diuen que en Kluivert se'n va
si el necessita el Madrid
i aquest equip protegit
per fotre al Barça ho farà.
Josep Garí. Maig de 2001
Després de la "renovació" ,els nous revolsius que van posar a quasi tothom d'acord, es desmoronen. L'entrenador no ha sabut o no ha tingut temps per demostrar la seva valua ni tan sols que els jugadors el respectin. El President, que és qui ha de prendre de veritat les decisions que tots nosaltres especulem cada dos per tres (recolçat, es clar, per un núvol de directius i tècnics), sembla que no es quedarà amb els braços creuats.
Però l'afeccionat no pot fer més que veure-les venir i esperar disfrutar amb les ensopegades dels "altres". També vol,ressentit, una "tallada de caps" al col·lectiu de jugadors que no sap si pot ser bona, o no.
Desgraciadament, sembla que els plans a llarg/mitjà termini, no valen, ja que malauradament, necessitem resultats immediats i això ens fa anar com anem...
Sembla que el millor seria tocar fons, a veure si aleshores, la cosa sols podria millorar, sense pressió de prensa i afecció.Jo, el que faria . . .Saps què, que decideixin el que ELLS volguin.
Francesc Garí Lleixà. Maig de 2001