Índex - Anterior - Següent

 

Una derrota imprevista

o Un alcalde desempoltronat (220)

Petit drama personal en un acte (versió per Internet)

 

Advertència molt seriosa:

Qualsevol semblança amb persones, animals, plantes, càrrecs, noms, poblacions, partits polítics o situacions és pura coincidència. Que ningú es doni per al·ludit. Jo només he volgut donar un ensurt a aquesta literatura local, moltes vegades massa seriosa o carrinclona, reconeixent que molta d'ella és bona, molt més que la meva.

 

(En un recuartet de l'Ajuntament. Al fons, el retrat de l'alcalde)

Spock
- Noi, et veig molt pensatiu.

Biadas
- Es que la cosa és tan negre
que penso tirarme al Segre
o embolicar-me am el P.I.U.
Si pacto amb el P.I.U. local
m'engegaran a puntades.
Els he fet tantes putades
que un intent fora fatal.

Spock
- Mira que n'ets d'animal!
Dels locals en prescindeixes
i els teus serveis ofereixes . . .

Biadas
- Ep! Que vull ser Mariscal,
que vol dir ser cap de llista

Spock
- Tu te'n vas a Barraló,
amb auto per fer impressió,
per demanar una entrevista
amb el que comanda el P.I.U.
per donar-li Calavera
i l'home no tindrà espera
per rebre't molt efussiu.
Quan la memória és tan flaca
dient-los quatre mentides
el càrrec que tu suspires
el tindràs a la butxaca.
Recorda que són talossos
i amb l'afany de guanyar un poble
trairant de forma innoble
perquè els tenen bastant grossos.
Sense posar condicions . . .
(interrupció)

Biadas
- A qui trairant?

Spock
- Als locals
com que saben que ets un fals
evites explicacions.
Aquells nois republicans
que pretenen l'alcaldia,
que s'envagin amb sa tia
esperant es facin grans.
Publiquen una revista.

Biadas
- Que porta molt d'explosiu

Spock
- I has de ser tu el que això diu?

Biadas
- Es que tinc molt bona vista.
I tenen en tots el plens
un regidor que ens vigila
a la casa de la vila
igual que a un remat de bens.
Relliscada que fotem
se n'entera tot el poble
i com que el joc és innoble
un dia la cagarem.

Spock
- Has de fer un xic de justícia
o ens portaràs al desastre
perquè amb l'afer de cal Sastre
només s'hi veu que brutícia.
Tu ets amic d'un mal pastor
que ha abandonat el ramat
i 'es que només s'ha cuidat
d'emular Napoleó.

Biadas
- M'han fotut per la justícia
i això mai ho he oblidat.

Spock
- Només tu els has obligat,
pactant s'arriba a Galícia.
Pel poble no és un secret
i això et va fer la punyeta,
tallaries la mà dreta
per no haver perdut el plet.
Biadas - Els faré una jugarreta
gustosa com l'Avicrem,
els vull arrastrar al Suprem
junt amb una malifeta.
Afegint per carambola,
d'una forma detestable,
el terreny edificable
que necessita l'escola.

Spock
- Si et penses que a la justícia
se la pot deixar enredar.
Si la penses enganyar
ells castiguen la injustícia
i tu d'aquesta manera
esperes burlar el Suprem

Biadas
- Deixem-ho que ens en anem.

Spock
- Aquí fora algú t'espera.

(L'alcalde surt)
(Entra una regidora esverada, la Curra, acompanyada pel recent sortit Biadas.)

Curra
- Passa una cosa molt grossa.

Biadas
- No esperis que ho endivini.

Curra
- Ha escrit un rollo la Plini
que ens vol comparar amb la brossa.
El poble n'està farcit
es llegeix amb afecció
i pensa la oposició
que entre nos ens em traït.

Biadas
- En jornades no estiuenques
i mirant un gos com fuig,
va escriure una carta en Puig,
un home de moltes penques.

Curra
- Deixa que ho endevini.
No va replicar en Biades
i en Puig escrigué burrades
que bescantaven la Plini.
Eren tan grans les mentides
que un vell xacrat i bavós
va haver de dir-li merdós
i altres coses atrevides

Spock
- La nostre reputació
ha quedat molt mal parada
i amb la gent molt emprenyada
podem perdre l'elecció.
Mentrestant al "Ball i boli"
fan escrits tan convincents
que no estranyaria gens
que el triomf potser que ens voli.

Biades
- No siguis tan pessimista.
Nostre triomf és ben segur.
Ni Rocamadur ni ningú
ens pot rebaixar la llista.
Des d'aquesta primavera
continuaré no sent noble
i ensorraré tot el poble
el poble de Calavera.

(S'apaguen els llums de l'escenari per canviar el decorat.)

(S'encenen els llums.Decorat: La plaça de l'Ajuntament el dia de les eleccions. És deserta. Al cap de mig minut entra l'hostaler, lloctinent del G.I.P.)

Hostaler
- Com una vella guitarra
que no serveix per tocar,
l'alcalde s'ho va pensar
i ens va fotre botifarra.
Es veu que n'estava tip
i li fèiem molta nosa
i sense pensar la cosa
va engegar a la merda el G.I.P.
Quan recordo que els vuit anys
de llepar-li les sabates
ens tractà pitjor que rates
oblidant nostres afanys.
Degut a llargues absències
no el trobava mai la gent
i jo com el seu suplent
despatxava les audiències
i els merders que es presentaven
i que segons la importància
els guardava amb elegància
perquè a mi no m'afectaven.
Amb ell vàrem ser fidels
fins que va pactar amb el P.I.U.
i com que l'home era un viu
va aconseguir els seus anhels
de poder ser cap de llista
i rebre l'enhorabona
per ensumar la poltrona
suposant que no es despista.
Sols vull, si perden les dretes,
per ser cruel i per traïdor,
l'anomenin regidor
de vint-i-cinc mil pessetes.

(Entren els republicans i es posen a parlar de les seves coses.)

Rocamadur
- Crec que els nostres contrincants
creuen segur la victòria.

Robi
- Si no em falla la memòria
em van dir que els ciutadans
de sempre han estat del P.I.U.

Cuadrat
- Però si una cosa els fa fàstic
poden donar un "cop de càstig"
que els facin caure del niu.
Els vint anys que han governat
entre en Garbell i en Biades
molts de cops les han cagades
i han fet més d'un disbarat.

Rocamadur
- Un dels tals per carambola
va cobrar milions del Tryca
que si és pensat una mica
el poble tindria escola.

(Es retiren els republicans i entren els del P.I.U.)

Biades
- He vist els republicans
que feien la xerradeta.

Curra
- No tenen ni una pesseta
però una revista brillant.
Els seus rostres de color
i un article convincent
poden atraure més gent
que un llibret que és un horror.
El llibret que ja he citat
no té rastres de poema,
semblem astres del cinema
amb el rostre retocat.
Presència no en té ninguna
amb un text quasi innocent
i fa creure a molta gent
que em llençat una fortuna.

Biades
- Crec que l'únic regidor
d'Esquerra Republicana
en els plens, amb molta gana,
va ser un bon opositor.
Amb el ditxós "Ball i boli"
ens treia els drapets al sol
i els escrits d'aquell mussol
valien més que el petroli.
Junt amb en Rocamadur
feien contes medievals,
com les històries dels gals,
però atacaven algú.
Llegir-lo hi trobava gust
i el que parla d'eleccions
els escrits eren tan bons
que ens podrien dar un disgust.
Vaig fer a miques en Garbell
amb un duel molt discutit
perquè un P.P. ressentit
va voler venjar-se d'ell
Avui en Rocamadur
poder ser alcalde atresora
per robar-me la poltrona
ignorant que soc molt dur.

(Els components de la mesa electoral surten a la plaça)

President
- Quatre escons que guanya el P.I.U
per cinc els republicans.

Biadas
- No entenc com aquests infants
hagin matat la perdiu.
El poble m'ha castigat
per tenir tanta supèrbia,
si es anat a lluitar a Servia
això no hauria passat.
Avui serà el pitjor dia,
el càstig ha sigut massa . . .

Una veu
- Podria saber el que passa.

Biadas
- Doncs que he perdut l'alcaldia.

(La gent marxa. Sols queden a la plaça en Biadas i els seus addictes del P.I.U.)

Biadas
- Campanya pre-electoral
que ha costat una fortuna
vàrem voler la lluna
i un triomf sensacional.
La vara de Mariscal,
que reposa a l'alcaldia,
l'he perduda perquè un dia
vaig aprendre a fer mal.
Recordo quan a Cal Sastre,
recolzat per un bastó,
en lloc de ser un bon pastor
vaig cantar com un pollastre.
De fer justícia, ni rastre
sols escoltava un ocell,
que no era un passerell
i aquí començà el desastre.
Aquest no va ser el motiu
de que perdés l'alcaldia.
Al notar que així seria
vaig afiliar-me al P.I.U.
quan encara era un merder.
Com un dictador feixista
vaig exigir que a la llista
m'apuntessin el primer.
Quan va arribar la jornada
que es feien les eleccions
no sé per quines raons
em van deixar a l'estacada.
A tothom faig bona cara
perquè tots som cristians
i envejo als republicans
perquè m'han fotut la vara.

(Plora)

CAU EL TELÓ

Josep Garí i Pons. Setembre de 2000

Índex - Anterior - Següent