A manera d'auca (232)

Doncs qui m'hauria de dir
que als setanta-set anys,
els que creia els meus companys
no es recordessin de mi.

Empoltronat al silló
només veig la meva dona
i cap més altre persona
ni inclòs el senyor rector.

Encaparrat a l'escola
s'oblida dels feligresos
i si parla amb els pagesos
es pot dir per carambola.

Cabrera és un poble estrany
que molta gent fa el que vol
i un batlle que era un mussol
fou capaç de fer molt dany.

Pensant-se que estava a l'Àfrica
va destruir un gran immoble
despullant el nostre poble
d'una joia com la fàbrica.

Després d'uns altres comicis
va guanyar un independent
que amb el vot d'un descontent
en va treure beneficis.

Es va aliar amb un mossèn
i perjudicà als de Cal Sastre
i aquell batlle era un desastre
perquè a ningú feu content.

Varen venir uns nous comicis
i amb C.I.U es va aliar
quan un grup republicà
va guanyar i el C.I.U feu crisis.

Ara el nou govern del poble
que no es deixi engatussar,
molt menys per un capellà
que sembla que hi vegi doble.

En el carrer d'en Ferrer
trenta anys hi vaig aparcar
i ara em foten marxar
i encara no sé perquè.

Amb vuitanta anys de moment
i un peu a la sepultura,
el despist ja no te cura
perquè vol l'ajuntament.

Els tres blocs fan un conjunt
segons resa una escriptura
i un batlle que te cultura
ha de comprendre aquest punt.

Les deixalles de l'escola
estan al camí d'Agell
i el cotxe d'un home vell
hi aparca per carambola.

Un cotxe és imprescindible
per comprar i anar a cal metge
i mentre duri aquest setge
aparcar és quasi impossible.

. . . .

Perquè sé que sou honrats
els sis de l'ajuntament,
demano un aparcament
per no estar preocupats.

Juliol de 2001