El Senyor i el Ninot (214)
Hi havia un cop un Senyor
que feia ballar un titella
i es creia una meravella
quan sols era un dictador.
El Ninot feia remor
i en feu una de molt forta,
autoritzant una porta
que destruïa un carrer.
El que deia cert paper
no era més que lletra morta.
Per evitar un estropici
el Ninot i residents
es trobaren, gens contents
en un lloc del municipi.
Sense acord en un principi
per ordre del trapacer,(1)
al final no pogué ser
cap acord dels presentats
i els veïns molt emprenyats
el varen portar al barber. (2)
No esperant-se la jugada,
el Ninot es va espantar
i al moment va fer parar
tota l'obra no acabada.
Creient l'honra maltractada,
els veïns la van pagar,
quan les aceres pintar
i alguna que altre putada,
ofegant-nos de mainada
o atipant-se de multar.
Quan tot just feia tres anys
el jutge sentencià
que la porta ha de marxar
amb tecnicismes i panys.
El "fallo" els fa més danys,
una paret cau també
i el Ninot no ho troba bé
i ho tragina a l'altre extrem,
recorrent fins el Suprem
amb un truc que és un merder. (3)
Al Ninot que res l'importa,
sorprès fins l'últim extrem,
digué al Senyor que el Suprem
manà que treguin la porta.
La dictadura ja és morta,
ja tenim la llibertat,
un Ninot alliçonat
i un Senyor que jo voldria
que no esperés més d'un dia
a tractar amb humilitat.
Tots tindrem beguda fresca
i algú que estigui amatent
per si puja algun valent
que vulgui fer-nos la llesca.
Una diada dantesca,
fi d'una petita guerra,
des del mar fins a la serra
sonarà un aplaudiment
perquè aquell serà el moment
que la porta caurà a terra.
(1) El Senyor
(2) Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
(3) Modificar el terreny edificable per enganyar la justícia.19-3-2000.