Poemes viscuts
Celebrem el mil·leni . . . la mare que el va parir (211)

Saltant com salta en Tarzan
vareig caure de clatell
rompent-me un os del canell
que dubten si el curaran.
Alguns a mi en culparan
per no haver acudit a urgències,
quan un metge, set ciències,
que crec dormia a la palla
em va enviar a la pantalla
al mes just sense incidències.

A un altre desgraciat (1)
podem dar-li el primer lloc
perquè se l'hi calà foc
al domicili endeutat
cometé una heroïcitat
demanant una hipoteca
i ara amb la bossa seca
no sap com anar endavant
perquè el que guanya pencant
tot just en te per la teca.

(1) Joan Paret Vilaplana