Records de la meva joventut
Vilassarencs Populars
Mossèn Pere Ribot , poeta (154)Segons diu un setmanari,
entre fatigues i afanys,
tan sols tenia tretze anys,
és quan entrà al seminari.
Cantà Missa i fou Vicari
el mil nou-cents trenta-tres.
exercí i tres anys després
esclatà la nostra guerra,
emigrant d'aquesta terra
tement que un boig el matés.
Sense guerra fratricida,
per sentir-se català
el Bisbe el va desterrar
al bell Montseny de per vida.
Fou la meta preferida,
aires purs i camps de blat,
per tot un poble estimat
i temps per escriure versos
i oblidar passats perversos
i gaudir de llibertat.
Estades a Vilassar
per visitar la família,
per Sant Joan dir l`homilia
des de la trona o l'altar.
Un honor es va guanyar,
perquè és un home de bé
i un bon poeta també,
quan l'alcaldia, un estiu,
va posar-li, encara viu,
nom i cognom d'un carrer.
Encara habita a Riells
entre llibres de poemes,
viu feliç, sense problemes
sentint el cant dels ocells.
Els seus escassos cabells
denoten sabiduria,
floreja la poesia
i és home de molt de seny
i sota el massís del Montseny
l'enterraran algun dia.
Març 1996
Nota aclaratòria: Escric versos de deu linees, un invent de Vicente Espinel. Es per això que aquest vers s'anomena Espinela, més coneguda per Dècima. Exemples: Les dècimes de Nadal, "El dos de Mayo", Etc. A un servidor li encanten les Dècimes, encara que també faig servir els "Rodolins", les "Quartetes" , les "Quintetes ", Etc. També he fet "Sonets". Poesia antiga, però encisadora.
. . .
PÒSTUM
Descansa en pau, Mossèn Pere,
nou Cinto desconegut,
per l'humil que tu has sigut
t'has quedat un xic enrera.
Tu no has mogut polseguera.
com ha fet en Montoliu
i és que la tele d'estiu
per falta d'experiència
no ha tingut la paciència
de remoure el teu arxiu.
Agost 1997