En Joan Paret i Vilaplana.
Amb Amistat, agraïment i simpatia (130)
Vingué al mon baix la tutela,
mentre visqué a casa seva,
del seu pare, el senyor Esteve,
i la mare, la Marcel·la.
Allà aguantà la candela,
la cultura li fou dada
i a preparar la sembrada
que els faria sobreviure
sinó els borrava el somriure
quan els feia una glaçada.
En Ramon, el gran germà,
com una costum feudal,
es va quedar el Mas Pairal
quan en Joan es casà.
Amb la terra que heretà
el xicot anava fent
d'una manera indecent
perquè la terra és molt baixa
i quasi sempre la caixa
estava plena de vent.
Va conèixer una donzella,
que era filla d'en "Bacàs"
i sense pensar-s'ho pas
va passar per la capella.
Una tenda tenia ella,
crec de productes salats,
amb uns guanys més que migrats,
com ell amb els seus productes,
venuts per varis conductes
amb uns preus bastant barats
És una persona d'aules
que de tonto no en té res
i és molt llest i molt entès
quan fa jugar les paraules.
Sap el que són els retaules,
com es maneja un tractor,
i matar el cuc destructor
que l'hi malmet les collites
i coneix frases escrites
per ser un bon agricultor.
Tingué d'aprendre tot sol
que per guanyar un mos de pa
havia de treballar
quasi bé de sol a sol.
No tenint res de mussol,
va comprendre que el progrés
no lliga gaire amb pagès
si es tenia intel·ligència
i amb un poc de paciència
es podia arribar a més.
Un jorn deixà la parcel·la
per dar un impuls a la tenda
i poder tenir més renda
augmentant la clientela.
Va fer la primera pela
fent-se l'amo del mercat,
fent duo amb la Montserrat,
la seva estimada esposa
i aquí comença la cosa
quan va escriure pel veïnat.
El negoci prosperava
i es guanyava les garrofes
i inclús escrivia estrofes
tot el temps que li sobrava.
Cada dia quan sopava,
no deixava de ser actiu
escrivint algun motiu
perquè així s'entretenia
fent articles de valia
que hi donava un to festiu.
Va néixer un diari ferit
per la falta de pessetes,
que a l'any va anar a fer punyetes
perquè mai va ser assistit.
Ell hi feia algun escrit
a l'apartat de Cabrera,
començant a fer carrera
despullant a un servidor
i entrevistant al rector
un home que em desespera.
A tots dos no ens costà gaire
per fer-nos uns grans amics,
estalviant-me fatics
per reviure a una puntaire.
Penso que inclús li dec l'aire
que em serveix per subsistir.
perquè amb ell pogué assolir
un homenatge a la mare,
sent ell qui donà la cara
per poder-ho aconseguir.
Jo no sé el que va passar
que es convertí en un Romario,
colant-se a Vilassar Ràdio
amb l'intent de golejar.
Els diumenges destacà
i perquè no és un babau
va captivar a en Carrau,
posant'l-hi un altre galó,
merescut perquè el minyó
tot el que fa a l'oient plau.
Oblidant la nicotina,
el cap agafar ronquera,
quedant-se així a l'espera
l'espai de "La Barretina".
Més com una llum divina
li aclarí el cervellet,
encarregant a en Paret
que ell mateix fes el programa
i així ho feu i agafà fama
perquè li sortí molt complet.
Ja net de la nicotina,
en Carrau tornà al treball,
no per fer el "Ferrer de tall"
sinó una altra "Barretina".
Per fer una cosa divina
que en Carrau li va ofertar,
en Paret la va acceptar
sense ni un conat de guerra
i així va néixer "La Terra",
la del poble català.
! "La Terra" ¡ Obra admirable
que parla dels castellers
dels pobles i ramaders
i fins inclús del diable.
D'un poeta formidable,
Mossèn Cinto Verdaguer,
i que menciona també
els costums i els trobadors,
i de l'himne "Els Segadors"
i gesta del timbaler.
Parla molt de Catalunya,
del present i del passat,
del país amenaçat
i de l'arma que s'empunya.
Amb tot això se m'allunya
un tribut pels seus autors,
que no poden ser millors,
el duo Paret i Marta
i en Carrau que no s'aparta
per ser l'as dels directors.
Et demano, amic Paret,
que acceptis aquest poema
que florí en temps de verema
i s'acabá quan fa fred.
Moltes coses he estrafet
per falta d'informació,
confio en el teu perdó
per evitar-me una homilia.
a tu i la teva família
us aprecio de debò.
Novembre de 1996