ELS INVASORS (104)
La primera invasió (Els andalusos)Per reparar tots els danys
d'una guerra fratricida,
que provocà un curt de mida
ajudat pels Alemanys,
vingueren, durant molts anys,
a remades, com l'estruç,
gran part del feu andalús,
morts de gana i d'esperit,
on es quedà l'eixerit
i se'n tornà el gamarús.
Entre tots i en Porcioles,
engrandiren Barcelona,
fent cases en poca estona
que semblaven sorgir soles.
Inclòs es feren escoles
i parques a poques dosis,
prosperaven els negocis
fen pisos de la desgràcia,
perquè en plena democràcia
va sortir l'aluminosis.
Amb el temps, aquesta gent,
s'ha tornat molt catalana,
reintegrant-se, com Déu mana,
a aquest país imponent.
Cada dia va creixent
per part d'aquests immigrants,
el nombre de catalans
que parlen el català,
tot i sabent respectar
les costums dels que són grans.
Barcelona és un encís,
que balla i canta cançons
amb aires d'altres regions
i tothom se sent feliç.
Podria ser un paradís,
si no fos, al capdavall,
les grues d'en Maragall,
i els alts preus de les vivendes
i els impostos i les rendes
i la falta de treball.
La segona invasió (Els barcelonins)
Els magnats barcelonins
i aquells que no paguen renda,
volen tenir una vivenda
en un lloc on hi hagin pins.
Es busquen uns bons padrins,
afluixant alguna pela,
per obtenir una parcel·la
en un lloc que sigui arbrat,
on la serra hi fa un forat
per fer la casa que anhela.
Comença així la migranya
dels pobles de vora el mar,
algun d'ells, per un atzar
disfrutin de la muntanya.
Als veïns molt els estranya,
que venint de les ciutats,
siguin tan mal educats,
almenys una minoria,
que, tant de nit com de dia,
només fan que disbarats.
Quan s'acosta alguna festa
el motorista està foll
i deixa escapar un soroll
que s'assembla a una tempesta.
L'ajuntament ni es molesta
a fer-li un toc d'atenció
o a multar-lo de debò
i sols els renya, si cal,
un guarda municipal
amb no molta convicció.
Hi ha el resident que és molt noble
i et saluda quan et veu
i també el galifardeu
que es creu ser l'amo del poble.
No acceptar seria innoble,
que al produir-se la invasió
cada poble era el millor
perquè semblava un verger,
ara hi ha tant de merder
que no té comparació.
Consistoris camperols
permeten que es tallin pins,
fins ni queden escorpins
i emigren els esquirols.
Ja no es veuen aquells vols
d'airosos estols d'ocells,
ni canten els passerells,
ni se sent la cadernera,
hem entrat a una nova era
que de sobta ens sentim vells.
Un bosc que hi passa un camí,
aclarit per les destrals,
li faran els funerals
quan destrossin l'últim pi.
Pels que vénen a dormir,
procedents de la ciutat,
ja dels mapes han borrat
el que va ser una comarca,
ara ja sembla una barca
que a la quilla hi té un forat.
Aquell silenci d'antany
sols trencat pel rossinyol
o un altre ocell qualsevol,
el gaudirem amb afany.
Ara ens causa molt de dany
veure poques bicicletes
i moltes motocicletes
que fan sorolls infernals,
que xoquen contra els fanals
i se'n van a fer punyetes.
De cotxes n'hi ha a cents
pujant i baixant pujades,
amb les ràdios engegades
els dies que estan contents.
Vigila l'Ajuntament
els nens de l'aula d'un frare
i uns cotxes passen encara
i embussen tot un carrer
per poder arribar primer
a buscar el noi de la mare.
A una recta del camí,
entre aparells de motor,
dos joves feien l'amor
tocant les set del matí.
l'escena em va fer glatir,
perquè encara que els tinc vells,
pensant amb els anys novells
i amb les ganes de lligar,
tant sols m'haig d'acontentar
a mirar com ho fan ells.
Oda a la grua
Quan puges dalt d'un turó
i contemples tots els boscos,
els presagis son tan foscos
que et mores d'indignació
Es contemplen tantes grues,
treballant per fer xalets,
que t'oblides dels bolets
inclòs de les dones nues.
Destrueixen la natura
i els magnats barcelonins,
no saben que tallar pins
es sinònim d'incultura
Els amos dels consistoris,
com que no tenen diners,
es venen tots els vergers
i les cues dels dimonis.
Es venen el ferro vell
per eixugar tots el deutes,
si no venen terapeutes,
fins es vendran un castell.
Com que son tan cacatues
faran dels pobles, deserts
i el que escric seran encerts
si no retiren les grues.
. . . . . . . . . . . .
Els pobles del litoral,
exempts de boscos de pins,
no voldria que els seus fins
servissin per fer-se mal.
Absorbits pel capital
dels magnats de Barcelona
que volen dormir amb la dona
respirant aires humits,
faran que els pobles petits
siguin més grans que Girona.
Dels habitants de l'any trenta
cada vegada n'hi ha menys,
com les ametlles d'Arenys
i els escrits sortits d'impremta.
Per mi la cosa és dolenta,
perquè malmet la natura,
el que té la cara dura
preferint el formigó
al perfum que fa una flor
i a una bona agricultura.
Hem arribat a la Lluna
i sabem el que sabíem
mentre molts pocs enteníem
que això val una fortuna.
Trilions convertits en runa,
però el català fins que es mori,
trobarà que és irrisori
l'estiu dormir a la ciutat
i per això s'ha comprat
el seu segon dormitori.
Defensaré els llocs arbrats
i seré més fort que el marbre
fins que no es talli ni un arbre
per fer torres pels magnats.
Tenen diners a grapats
i diuen que hi ha misèria
i per ells és una dèria
fomentar l'ostentació,
fent una enorme mansió
que per mi és cosa molt seria.
Per fer-se aquesta mansió
i assolir els malignes fins,
han de tallar tants de pins
que no es mereixen perdó.
Amb aquesta destrucció
anar al bosc no és escaient,
perquè el nostre Ajuntament,
rebutjant els "terapeutes",
prefereixen pagar deutes
i els arbres vagin caient.
Si hem de dir la veritat
Cabrera l'han mig malmesa,
i seria una proesa
si es parés l'atrocitat.
Preguem a l'autoritat
que respecti la natura
no cometent la incultura
de donar cap més permís
i així faria feliç
a la població futura.
Cabrera de Mar
Hi ha un tros del camí d'Agell
que, sens dubte, és molt formós
si no fos que més d'un gos
s'hi caga i deixa el tortell.
Apart d'aquest desgavell,
Cabrera és un poble net,
amb un ambient un xic fred,
on la gent és molt amable,
l'economia és estable
i tothom camina dret.
Vilassar de Mar
Vaig estimar Vilassar
i ella em salvà la vida,
quan tenia una ferida
molt difícil de curar.
Tots els anys que hi vaig estar,
era una vila excel·lent,
els trenta anys que he estat absent,
ha borrat el seu encís
i el que fou un paradís
tot són totxos i ciment.
Maig de 1996