Reflexió (023)
Quan el sol s'en va a la posta
entre muntanyes d'argent,
tothom comprèn al moment
que la negra nit s'acosta.
Els que vivim a la costa
i el son ens en gasta alguna,
podem contemplar la lluna,
voltada per algun estel
i veurem, mirant al cel,
que només som una engruna.
Abril de 1994
Una flor vora el camí (094)
Caminava un bell matí
per un camí pedregós,
quan vaig veure, mig confós,
una flor vora el camí.
Vaig intentar-la collir,
quan a l'anar-la a arrancar
els meus dits varen sagnar
al punxar-me amb el roser,
deixant el que anava a fer
i la flor es poder salvar.Mullada per la rosada
vaig sentir una suau olor,
endevinant que la flor
estava molt perfumada.
Quan passava de tornada,
aquell mateix bell matí,
no vaig deixar d'aplaudir
la gent que havia passat
perquè havia respectat
aquella flor del camí.
Març de 1996
Els millors ulls (097)
Hi ha ulls blaus que són molt bells
i ulls terrossos que ens ullprenen
i uns ulls negres que encadenen
amb els seus grans esparpells.
Mes si ens fixem amb tots ells,
ens trobarem, sense error,
que sempre un ull és millor,
per més que tots ens agraden,
els que expressen i senyalen
el que sent sempre el seu cor.
Març de 1996. ( D'una idea d'un vers sud-americà )
Bosc i Ocells (101)
Quan s'aixecava la boira
dominava la foscor,
feia un poquet de frescor
al caure'm a sobre una roina.
Mentre esperava l'almoina
que em portés la llum del dia,
em va embargar l'alegria
perquè encara sent molt fosc,
va sorgir, de dintre el bosc
una bella melodia.Molt aprop d'un fontinyol
hi cantava una cardina
i al branquilló d'una alzina
refilava un rossinyol.
També espiava un mussol
que del bosc era el més vell,
aprop seu un passerell
cantava com de costum,
com també ho feia un verdum
i més lluny un estornell.Vingué un altre rossinyol
i animà la melodia
i la cardina xumia
l'aigua del fontinyol.
Començava a sortir el Sol
i el bosc semblava animar-se
i el mussol per no danyar-se
es ficà dintre un forat
i el bosc semblava encantat
perquè de cop va esfumar-se.D'això ja han passat vint anys,
si el bosc encara existeix
ja no s'assembla al mateix
perquè ha sofert bastants danys.
Emprant sistemes estranys
i gastant-se moltes peles,
s'han anat tancant parcel-les
d'una manera il·legal,
mes quan es té un dineral
l'Ajuntament plega veles.
Consistoris camperols
permeten que es tallin pins,
fins ni queden escorpins
i emigren els esquirols.
Ja no es veuen aquells vols
d'airosos estols d'ocells,
ni canten els passerells,
ni se sent la cadernera,
hem entrat a una nova era
que de sobta ens sentim vells.Un bosc que hi passa un camí,
aclarit per les destrals,
li faran els funerals
quan destrossin l'últim pi.
Pels que vénen a dormir,
procedents de la ciutat,
ja dels mapes han borrat
el que va ser una comarca,
ara ja sembla una barca
que a la quilla hi té un forat.Aquell silenci d'antany
sols trencat pel rossinyol
o un altre ocell qualsevol,
el gaudirem amb afany.
Ara ens causa molt de dany
veure poques bicicletes
i moltes motocicletes
que fan sorolls infernals,
que xoquen contra els fanals
i se'n van a fer punyetes.De cotxes n'hi ha a cents
pujant i baixant pujades,
amb les ràdios engegades
els dies que estan contents.
Vigila l'Ajuntament
els nens de l'aula d'un frare
i uns cotxes passen encara
i embussen tot un carrer
per poder arribar primer
a buscar el noi de la mare.Juny de 1996
Poetes Mítics (faula) (110)
Me'n recordo d'un criat
que la brossa que escombrava
sota l'estora posava
i es creia un espavilat.
Això passa i ha passat,
amb tot un munt de poetes,
que canten les coses netes
i amaguen la porqueria,
perquè així, amb hipocresia,
callen les coses malfetes.Alabances al castell,
a l'aire pur que es respira,
a un mar que tothom admira
i a un poblat que ja és molt vell.
Si es miressin el clatell
i arribessin a callar,
potser veurien més clar
que la "veritat" pot ser verda
i que existeix molta merda
que s'hauria de cantar.Moralitat
Si compreu un moble vell
i no teniu bona vista,
no el mireu mai de cantell
i compreu un llargavista.
Si us agrada un monument
i creieu que s' ho mereix,
heu de veure el fonament,
tot no és or el que llueix.Juliol de 1996