El PURO (Fantasia electoral) (198)
Sobre una anècdota a les eleccions municipals '99 a Cabrera de Mar
Tot content va treure un puro,
com els que fuma en Fidel,
va encendre'l, mirant al cel,
llençant espirals de duro.
La seva testa de suro
no admetia la derrota
i dibuixava amb la pota
sobre el terra, amb eufòria,
una ve de la victòria
que semblava una granota.Pel seu front baixaven gotes
preludi d'una suada
i donava una xupada
quan no les tenia totes.
Si tenien quatre sotes
i ell només un vuit o un nou?
Però el cervell li digué: Prou ¡
no pensis en bajanades
tu les tens molt ben guanyades,
l'enemic està molt tou.El subjecte recordava,
entre xupada i xupada
tot dirigint la mirada
a la gent que els vots contava.
Entre fum es delectava
i somiava amb la vara
per trencar-la per la cara
a la primera persona
que li guanyes la poltrona
o li fes la gara-gara.Ja s'acostava el final
del compte de paperetes
i ell feu vàries xupadetes
amb aires de mariscal.
Fou un alcalde cabal,
li repetia la ment
i despreciava al jovent
que servia i no manava
quan ell mateix ignorava
que ho feia molt malament.Feu una espiral de fum
pensant el que feu pel poble,
no recordà cap immoble
sols una plaça de llum.
S'oblidà, com de costum,
d'una piscina i pegats
d'alguns deutes no pagats
i . . . el despertà un gran xivarri
perquè inclus a l'altre barri
varen saber els resultats.Ja sabuts els resultats
el del puro empal·lidí,
i el seu partit va tenir
tres llocs meny dels esperats.
Aquells marrecs animats
que no tenien ni un duro,
no passaren cap "apuro"
per derrotar un troç de soca,
que emprenyat tancà la boca
dragant-se la resta del puro.
12 de setembre del 1999