El camí de la merda (100)
Hi ha un tros del camí d'Agell,
sigui marró o sigui verda,
per tot arreu s'hi veu merda
de gossos grans i un cadell.
Ni quan s'habitava el castell,
ni manava el de Galícia,
es veia tanta immundícia
com a l' indret indicat,
que està tan i tan cagat
que hauria de ser notícia.
Ha arribat Setmana Santa
i han vingut els residents,
portant gossos tan pudents
que sols el pensar-hi espanta.
Tot el vecinal aguanta
quan els porten a cagar,
no es molesten retirar
la merda de la cagada,
i la deixen apilada
perquè algú es pugui emmerdar.
Invito a l' Ajuntament,
que no el tinc per poca-solta,
que vingui a donar una volta
per aquest veral pudent.
Més jo segueixo creient
que encara que vingui el Ple,
no hi sabran veure el merder
i tots el porcs dels camins,
per més que siguin garrins
no pagaran ni un cafè.
L' Ajuntament de Cabrera,
bastant sovint ho neteja,
sembla que algú li te enveja
i ho embruta al seu darrera.
Seguint d'aquesta manera,
quan arribin les calors,
per les mosques són millors
i pels humans un martiri,
i al ser aprop del cementiri
empudeguen fins als morts.
Els gossos dels residents,
gossos de raça, agressius,
es passen tots els estius
cagant i ensenyant les dents,
petits gossets, innocents,
que viuen aquí tot l'any,
els grossos els hi fan dany
perquè són molt mal criats,
ni molts d'ells estan fermats
ni els tanquen amb clau i pany.
Quan solen sortir al carrer,
per fer les necessitats,
deixen els llocs ben cagats
i els amos no foten re.
L'Ajuntament intervé
portant-hi dos elements
que treuen els excrements
perquè un sol jorn quedi net
i així es toca el clarinet
pagant el contribuent.
. . . . . .
La pujada de les Monges,
cruïlla amb el camí d'Agell,
gossos grans i algun cadell
hi caguen merdes molt flonges.
N'hi ha tan grans com taronges
que fan l'ambient molt pudent
i si no estàs amatent
vigilant, com fan les rates,
t'empastifes les sabates
amb quelcom molt pestilent.
Cabrera de Mar, Maig del 1996