Sant Jordi
Espiga d'ordi (148)
La diada de les roses
és un dia, sense ofendre,
que el llibreter es posa a vendre
llibres nous i altres coses.
Llegiràs, mentre reposes,
que en Jordi és una llegenda
i pensaràs que la renda
et pot costar un dineral
amb l'impost municipal,
que no és cap cosa d'hisenda.
Aquest any ens collen més
perquè es senten molt més pobres
i al consistori hi fan obres
que costaran molts diners.
Quedarem tots els demés,
cosa que molt poc se sap,
una ampolla sense tap
i ens prendran per uns pendons
si no donen uns milions
per a la construcció del C.A.P.(1)
2 d' abril de 1997
(1) Centre d'Assistència Primària
CATALUNYA INDEPENDENT (St. Jordi '99) (186)
En Raimon volgué cantar
sumant-se a un homenatge,
quan una trepa salvatge
no va parar de xiular
perquè ho feia en català.
En canvi en "Julio Capella",
que a U.S.A. hi té la mamella,
es posa a cantar en anglès
i els dropos no diuen res
perquè va néixer a Castella.
Catalunya té una Caixa
que, amb altres capitalistes,
han pagat les autopistes
i no admeten cap rebaixa.
La unitat del Rei no encaixa,
perquè el govern ha promès
compensar-nos amb diners
i així es pensa que ens enganya,
mentre a la resta d'Espanya
viatjar no costa res
Nosaltres no hem raptat
ni assassinat a la gent
i en canvi ni sens consent
un bocí de llibertat.
Si sovint ens han titllat
d'emprenyadors i empestats,
en lloc de ser menyspreats
que ens enviïn cap els pols,
perquè més val estar sols
que estar mal acompanyats.
Sense fer córrer la sang
ni provocar cap motí,
volem que el nostre destí
ningú l'embruti de fang.
Que es quedi Espanya amb el rang
de ser un regne molt castís,
Catalunya ja és feliç
i és per ella una il·lusió
ser d'Europa una nació
i del Món un gran país.
Ja vell i bastant baldat,
em resisteixo a morir,
no creient poder assolir
el que tant he desitjat.
El jovent, afortunat,
no se sap en quin moment,
ho sabrà quan bufi el vent
i onegi sola i ufana
la senyera catalana
d'un país independent.
Març de 1999