Índex - Anterior - Següent

El meu germà (043)
Francesc Garí i Pons

(Mort en combat contra el franquisme al front de Balaguer el dia 27-5-1938 - Quinta del biberó ) També feia poesies.

Persona d'aquest planeta,
divuit anys de dolç somriure
que no parava d'escriure
perquè es sentia poeta.
Coquetejava amb la dreta
quan l'amor li va imposar
però, quan ella el rebutjar,
va retornar envers l'esquerra
quan estava en plena guerra.
! Aquest era el meu germà !

Un mal dia ens va deixar
per anar-se'n a la guerra
per defensar nostra terra
de les urpes d'un tirà
Ell, com bon republicà,
va lluitar contra el feixisme,
envoltat d'un fatalisme
que va ser la seva mort
quan un moro, amb massa sort,
d'un tret el llençà a l'abisme.

Poema:Josep Garí i Pons

 Foto:Francesc Garí i Pons

 

Angelina . Per Francesc Garí i Pons. 20/05/1937

Tan prompte com surt el sol
la cardina aixeca el vol
perdent-se al fons de l'infinit.
Surt el rossinyol del niu
buscant un lloc flairós . . . altiu
per veure als seus peus el camp florit.

Esclat formós d'un lliri estrany
prop del marge de l'estany
on l'aire alegre canta.
El sol pinta el firmament
d'un bonic color d'argent
besant la fulla de la planta.

Floreix dintre el jardí
la rosa i el gessamí
i esclata la rojor de la rosella.
Treu ses fulles el clavell
d'un bonic color vermell
d'entre el verd de la poncella.

El vent gronxa enjogassat
l'espiga de blat daurat
sota el sol de primavera.
Corre i canta el rierol
sota un tebi raig de sol
per morir a la mar propera.

Més . . . perquè parlo de bellesa,
admirant la fulla encesa,
dels clavells i de les flors ?
No són tes galtes molt més belles
que el color de les roselles ?
No captiven tots el cors ?

No donen els teus ulls blanca escalfor,
no tenen tota la claror
d'aquell sol de primavera ?
Quan em miren amb recança,
no tenen el color de l'esperança
de la verda esparreguera ?

No té el color del gessamí,
que floreix dintre el jardí
el fi cutis del teu front ?
No són troques d'or filat
el teu cabell pentinat
com l'aigua onada de la font ?

No és ta veu el cant del rossinyol,
no és ta boca un raig de sol
quan es mostra riallera ?
Què en trec doncs d'alabar,
escriure i poetitzar
si ets eterna primavera.

 

Índex - Anterior - Següent