Ronaldo (245)
Eix Barcelona - Milà - Madrid

Després de l'enrenou muntat sobre del fitxatge el brasiler, en Josep ha cregut interessant dedicar-li aquest verset que està escrit fa ja alguns dies, quan el Madrid encara no havia demostrat el sobrat que va en tot.
De totes maneres, a Can Barça no en podem parlar massa malament d'aquest gran (puntualment) jugador, però el seu pas per Itàlia ha deixat als que li han pagat el sou a les hores baixes amb una cara de tontos. . .
Tot un profesional.

Tot un any va ser fitxat
pel Futbol Club Barcelona
la seva tasca fou bona
fins que els va donar pel sac.
Un brètol d'un altre estat,
representant del taujà,
va començar a demanar
molts milions per temporada,
una oferta rebutjada
i acceptada per Milà. (1)

El president Berlusconi
que tenia molts diners
va fitxar-lo i ademés
no va pactar amb el dimoni.
Va escapsar el seu patrimoni
per retenir-lo deu anys,
però en Ronaldo es feu danys
i com punxat per deu sabres
com en Gibert de les cabres
el magnat no tingué guanys.

Es va jugar el Mundial
i en Ronaldo destacà
i l'Inter el reclamà
per transferir-lo al Real.
Ha cobrat un dineral
per pèrdues esmortiguar
i tota Espanya dirà:
Què farà el Real Madrid
si de cracks n'està podrit,
tindrà dubtes al triar.

En Morientes i en Raul,
que en el Madrid són dos sols,
entre els dos faran els gols
i ell, en Ronaldo, el gandul.
Com que el destí és tan taül
també pot passar al revés
que en Ronaldo fos qui els fes
portant a l'atur als gallets
que es poden tornar bolets
sinó ara un xic després.

(1) L'Inter

Josep Garí i Pons. 11 de setembre de 2002