L'agonia d'un canitxe negre (197)

En Juli s'està morint,
deixeu-lo morir en pau,
acaroneu-lo, si us plau,
si veieu que està sofrint.
El pèl que l'està cobrint
la "nena", l'estima tant
que l'acaricia plorant.
Són quinze anys de convivència,
que al produir-se l'absència
ja mai més s'oblidaran.

 

Jo esperava cada estiu
veure'l alegre i campant,
ara l'estaré esperant
encara que el gos no és viu.
La persona que això escriu
té els ulls mullats de plorar
convençut que no el veurà.
Amb força imaginació
podrà veure'l al balcó
que no para de bordar.

 20-08-1999