Les bruixes de Burriac
      (fantasia) (184)

Quatre amics vestits de frac
varen anar a la carena
i una nit de lluna plena
pujaren a Burriac.
Un xic de llenya en un sac
i feren una foguera
podent contemplar Cabrera
que un poc faltada de llum
i mig esborrada pel fum,
se la veia falaguera.

Varen començar a parlar,
tot endrapant-se unes cuixes,
de l'existència de bruixes
en un lloc tan cristià.
Sols un d'ells va discrepar
de que es tractés de rondalles
i per evitar baralles,
va explicar el que va sentir
a un grup que no sap mentir
si no es tracte de batalles.

"Tenebrós era el paisatge
on només es veia l'ombra
de les bruixes dalt l'escombra
i el seu suau aterratge.
La torre de l'homenatge,
que era el lloc més detestable
per degollar un porc d'estable
i fer una ofrena de sang
que, barrejada amb el fang,
varen fer un ritu al Diable.

Manades per Satanàs
volien cremar Cabrera
quan saltà de la cinglera
un àngel que els barrà el pas.
En vista d'aquell fracàs,
varen anar a Cardedeu
volant o marxant a peu.
Per protegir el poble bé,
Crist volgué que a Montcabrer
hi posessin una creu.

Les bruixes varen tornar
perquè ningú les volia
i com que encara plovia
es varen aixoplugar.
Començaren a ballar
esperant que es fes de nit
que era el moment preferit
per llençar malediccions
contra certes poblacions
i algun magnat escollit.

Tenien una mascota,
un gat negre i rabiós,
que quan ensumava un gos
solia ballar una jota.
Era mig coix d'una pota
i feia joc amb les bruixes,
tant de cervell com de cuixes,
però quan es volia atipar
no parava de cagar,
tenia les molles fluixes.

Una nit de plena lluna,
va sortir de la penombra,
una bruixa dalt l'escombra
amb l'intent de fer fortuna.
Va baixar al poble i tot d'una
va creure veure enemigues,
amagant-se a un camp d'ortigues
on veié que un tal Viñals,
ajudat per uns fanals,
creia fer fotos antigues.

Pel poble repartí mals,
aprofitant la penombra,
quan se li trencà l'escombra
i morí a Can Fontanals.
No hi havien municipals,
ni un agutzil de carrera,
la portaren a l'ossera
ficada dintre d'un sac,
mentre al cim de Burriac
dormien la borratxera.

Bruixes molt atrevides
prop de ca l'Escarraman,
però a dintre estaven resant
fent-les marxar esporuguides.
Com si fossin perseguides
anaren a Mataró,
toparen amb el rector
que portava un salpasser
i després d'un mullader
les bruixes quedaren K.O.

Per la nit de Sant Joan,
les bruixes de les contrades
hi anaven molt animades
com atretes per l'imant.
Perquè fos estimulant
varen montar un espectacle,
un infant caigué al tentacle
d'un bruixot vingut del Sarre
i feren un "akelarre"
sense cap mort per miracle.

Semblava que s'aclaria
i que la pluja minvava
i això a elles aterrava
igual que la llum del dia.
Un núvol negre volia
per la muntanya voltar
i a les bruixes va buscar
per llença'ls-hi un llampec,
que, ja abans de l'espetec,
a totes les va matar."

Aquells joves convençuts
que no existeixen les bruixes,
igual que no hi ha maduixes
en els terrenys erms i bruts.
Altre cop reconeguts
els voltants de Burriac
per aquells homes del frac,
a l'anar a marxar plovent,
com traslladats per la ment,
es varen fondre amb el sac.

 

Josep Garí i Pons. 4 de març del 1999
Dedicat amb agraïment als amics Ramon Fontseca i Albert Calls