La gota freda (123)
Quan surten a l'horitzó
uns núvols color de plom,
ens indiquen que ja som
molt a prop de la tardor.
Ja va minvant la calor
i s'acosten les tronades
i s'acaben les trobades,
fires i festes majors
i els coets de tots colors
i es despleguen les flassades.
Molt pronte treuran la veda
i veurem els caçadors
i els efectes destructors
que porta la gota freda.
És quan la gent es refreda
d'un cop d'aire o massa Sol,
el dia dos fou de dol
perquè ens vingué la desgràcia,
setembre ens dona la gràcia
de que comença el futbol.
Començà amb un gran llampec,
preludi de la tempesta,
i forjant-se així la gesta
d'una gota que conec.
Després del llamp, un tro sec,
que esquinçà els núvols de torn,
l'aigua caigué sens retorn,
tot formant unes fileres
que ompliren tant les rieres
que inundaren tot l'entorn
Com si es llencés en galledes,
l'aigua que ens enfangà els peus,
arrastrà els nostres conreus
i destruí els camps de bledes.
Maleïdes gotes fredes,
que ens fan veure els espectacles
d'enfonsar-se els hivernacles
i desbordar les rieres
i rebentar clavegueres
que no aturen ni els miracles.
No sé com es pot formar
aquella gota traïdora,
quan amb la calor s'arbora,
és molt capaç de matar.
Això mateix va passar
ja fa molts anys a Rubí,
cents persones van morir,
degut a les gotes fredes,
arrastrant cases i arbredes
quan l'aigua s'obrí camí.
Provat que dos mesos l'any
de principis de tardor,
molta gent agafa por
esperant on farà el dany.
Jo critico aquest afany,
perquè es bastant carrincló,
si és eixerit de debò
que s'oblidi de la gota
i que pensi que per sota
hi pot haver un tremolor.
Hem de pensar en el present,
procurant no perdre l'esma
amb la gota del Maresme
i amb les altres més de cent.
És la nostra tant recent
i a algú li ha fet tant mal,
que hem d'entendre que és normal
que no es mostri tan submís
perquè ha perdut tot l'encís
i ha quedat sense ni un ral.
Tant Catalunya i València
com Biescas d'Aragó,
han d'intentar eixugar el plor
i doblar la paciència.
Res hi pot fer la ciència
per destruir aquesta gota,
que en qualsevol lloc explota,
destruint cotxes a cents
que s'emporten els torrents
i algún despistat ni ho nota.
Si no arreglem les rieres,
igual que la d'en Cintet,
la gent anirà de dret
a parar a les clavegueres.
Destruirà les carreteres
i descalçarà la via,
si no fan qualsevol dia
amplis passos pel seu sota
per lliurar-la de la gota
si tornés un altre dia.