Els pobles del Maresme (111, 116 i 118)
(111)Les poblacions costaneres,
pateixen coses molestes,
com poden ser les tempestes
que desborden les rieres.
La xarxa de clavegueres,
molts cops insuficient,
provoca un desbordament
produint inundacions
que, en algunes poblacions,
s'emporta al mar a la gent.
El Maresme és perillós
per les seves rierades,
que ara estan sent esmenades
d'un modo bastant mandrós.
No crec que en el dos mil dos
s'hagi pogut arreglar,
excluint-hi Vilassar,
que va tenir molta sort,
perquè és com trobar un tresor
quan la feina es va acabar.
Cabrera de Mar (116)
Hi ha un tros del camí d'Agell
que, sens dubte, és molt formós
si no fos que més d'un gos
s'hi caga i deixa el tortell.
Apart d'aquest desgavell,
Cabrera és un poble net,
amb un ambient un xic fred,
on la gent és molt amable,
l'economia és estable
i tothom camina dret.
Vilassar de Mar
Vaig estimar Vilassar
i ella em salvà la vida,
quan tenia una ferida
molt difícil de curar.
Tots els anys que hi vaig estar,
era una vila excel-lent,
els trenta anys que he estat absent,
ha borrat el seu encís
i el que fou un paradís
tot són totxos i ciment.
Els pobles del litoral,
exempts de boscos de pins,
no voldria que els seus fins
servissin per fer-se mal.
Absorbits pel capital
dels magnats de Barcelona
que volen dormir amb la dona
respirant aires humits,
faran que els pobles petits
siguin més grans que Girona.
Dels habitants de l'any trenta
cada vegada n'hi ha menys,
com les ametlles d'Arenys
i els escrits sortits d'impremta.
Per mi la cosa és dolenta,
perquè malmet la natura,
el que té la cara dura
preferint el formigó
al perfum que fa una flor
i a una bona agricultura.
Hem arribat a la Lluna
i sabem el que sabíem
mentre molts pocs enteníem
que això val una fortuna.
Trilions convertits en runa,
però el català fins que es mori,
trobarà que és irrisori
l'estiu dormir a la ciutat
i per això s'ha comprat
el seu segon dormitori.
(118)
Defensaré els llocs arbrats
i seré més fort que el marbre
fins que no es talli ni un arbre
per fer torres pels magnats.
Tenen diners a grapats
i diuen que hi ha misèria
i per ells és una dèria
fomentar l'ostentació,
fent una enorme mansió
que per mi és cosa molt seria.
Per fer-se aquesta mansió
i assolir els malignes fins,
han de tallar tants de pins
que no es mereixen perdó.
Amb aquesta destrucció
anar al bosc no és escaient,
perquè el nostre Ajuntament,
rebutjant els "terapeutes",
prefereixen pagar deutes
i els arbres vagin caient.
Si hem de dir la veritat
Cabrera l'han mig malmesa,
i seria una proesa
si es parés l'atrocitat.
Preguem a l'autoritat
que respecti la natura
no cometent la incultura
de donar cap més permís
i així faria feliç
a la població futura.