L'ermita de Sant Sebastià (051)

 

Al devant del cementiri
hi ha una ermita abandonada
molt petita i tan deixada
que ningú hi porta cap ciri.
Si algú recorda el martiri
del bonàs d'en Sebastià,
jo no he vist a cap cristià,
apart del que escriu això,
que resés una oració
perquè es pugui restaurar.

Com que sempre està tancada,
fins dubto si hi ha la imatge,
podria ser que un salvatge
un dia l'hagés robada.
Si els amos són gent honrada
no comprenc tal abandó,
ni entenc que una població,
que no té llana al clatell,
no vulgui, com el castell,
la seva restauració.

Amb ciment i una pintada
i que el Sant estigui a dins,
una ermita a prop dels pins
pels cabrerencs venerada.
Un cop l'any, una ballada,
amb cobla i el flabiol,
mentres vola l'esquirol
la sardana anem saltant
i veurem somriure el Sant
perquè ja no es trova sol.

Febrer del 1995

 

---

 

 

Finalment, el dia de tots sants del 2001, la ermita, resturada per dintre i per fora obra les seves portes. L'autor, que ha fet alguns escrits on es mostra afectat pel tema, s'en sent una mica responsable i, per tant, agraït.

 

En Sebastià ja somriu (236)

 

Ja no s'hi veu cap verdissa,
s'ha produït el miracle,
ja no existeix cap obstacle
perquè demà hi diguin missa.
El que fou una immundícia
alçada a prop d'un camí
a ningú va avergonyir
aquella ermita desfeta
fins que un malalt mig poeta
va canviar-li el destí.

Estic parlant d'una ermita
que està a prop del cementiri
d'un home i el seu martiri
i d'una falsa sospita.
Avui altre cop l'habita
el bonàs d'en Sebastià
al que un dia vaig jurar
que faria el que podria
perquè el tornessin un dia
al lloc on devia estar.

En els "Escrits a Cabrera"
vaig escriure una vegada
d'una ermita abandonada
que tothom sabia on era.
Passà en una primavera
que un vailet hi tirà un roc,
que m'inspirà tot de cop
perquè li salvés un obstacle
que ell ja faria el miracle
que el retornés al seu lloc.

 01-11-01