El Castell de Burriac (001)
Al damunt d'un bell paissatge,
entre matolls i verdisses,
s'aixeca, entre boires grises,
la torre de l'homenatge.
El castell, que fou l'hostatge,
dels senyors de la contrada,
fou un lloc, on la mainada,
emulava els vils pirates,
més ben dit, un cau de rates
per parir la lludrigada.Fa molts anys, que a la comarca,
arribaren gent de guerra
per robar la nostra terra
amb l'ajuda de la Parca.
Sorgí, com un gran jerarca,
un feudal bastant guerrer,
que si us haig d'ésser sincer,
es mereix molt poca glòria
i es conegut per la història
com en Pere Joan Ferrer.Fou durant la dictadura
que, per gent poc instruïda,
caigué "Santa Margarida"
i el castell de roca dura.
Com que mancava cultura,
el poble no era conscient
que els rocs anaven caient
i el castell s'enderrocava
i que el Maresme es quedava
sense el símbol més adient.Per fi esclatà la consciència
i Cabrera despertar-se
comprenent que ha d'afanar-se
a esborrar la decadència.
Tothom obrà amb insistència
i el castell ha millorat
i en tot lloc hi ha netedat
i per cel-lebrar la gesta
quan arriba la Gran Festa,
es pot veure il-luminat.Del poble el castell és l'arca,
com del arbre ho és l'escorxa
i de sempre ha estat la torxa
que il-lumina la comarca.
Abasta el mar, una barca,
molts pobles i una ciutat
i sovint es envejat
per centenars de turistes
que admiren les belles vistes
que la natura ha creat.
Publicat a La Veu de Burriac nº8, Març del 1994